El treball exposa el reconeixement de l'alimentació com un dret humà emergent i les implicacions jurídiques i econòmiques a què han de fer front els estats davant aquesta qüestió. Emfatitza la seva dimensió jurídica i expressa que és essencial un nou ordre polític i econòmic global per a assumir aquest nou repte. L'autora reflexiona sobre la dialèctica que es produeix entre l'ordre alimentari actual, el sistema de mercat i el medi ambient, és a dir, per què aquests factors dificulten una distribució justa, equitativa i eficient dels aliments. Qüestiona la figura de l'Estat a l'hora de reconèixer aquest dret i aposta perquè esdevingui com a garant i responsable d'assegurar per tots els mitjans possibles l'efectivitat del dret humà a l'alimentació. Destaca, a més, que la comunitat internacional té el repte i l'obligació d'organitzar-se per arribar a una política global i reaccionar davant una globalització econòmica regida únicament pel valor del mercat que deixa de banda la promoció dels drets humans. Per arribar a aquest objeciu ha d'acabar l'era de la política nacional i internacional exercida d'esquena al dret internacional i als drets humans en general.