Antoni Cerdà fou una persona molt pròxima al poder. Nascut a l’illa de Mallorca, ocupà diferents càrrecs a la jerarquia eclesiàstica: fou canonge de Mallorca, arquebisbe de Messina, bisbe de Lleida i cardenal resident a la Santa Seu, a més d’obtenir nombroses prebendes en esglésies i monestirs d’arreu de la Corona d’Aragó. Estigué al costat dels papes de mitjans del segle xv, que arribaren a qualificar-lo de «príncep dels filòsofs» per la seva gran cultura. També va ser un fidel servidor del rei Alfons el Magnànim, i una peça clau en la seva política italiana, tant per la seva influència davant el papa com per les informacions que feia arribar a la cort reial. Aquest llibre, fruit d’una intensa recerca en arxius de Catalunya, Mallorca i el Vaticà, reconstrueix, fins on és possible, la biografia d’un cardenal mallorquí del segle xv que visqué durant un període de grans canvis. Sense renunciar als objectius propis, Antoni Cerdà hagué de moure’s entre els interessos, sovint contraposats, del papa i el rei.