Aquesta obra caracteritza l’estil literari de Jesús Moncada a Estremida memòria a partir de l’ús que fa l’escriptor del català normatiu i de la llengua que es parla a Mequinensa. A banda d’estudiar la presència del català normatiu i de la llengua de Mequinensa a Estremida memòria, es relacionen les tries lingüístiques que fa Moncada amb la caracterització dels personatges de la novel·la. I també es posa de manifest la manera de procedir de l’escriptor amb relació al conjunt de la seva obra: el detallisme i la minuciositat són dues característiques essencials de tota la seva producció literària. L’estudi del model de llengua de Jesús Moncada resulta especialment interessant en el cas d’un escriptor com Moncada: malgrat que la seva llengua primera és la llengua que es parla a Mequinensa, el mequinensà té un bon domini i un ampli coneixement del català normatiu. A més, el treball respon a la necessitat de posar en relació el català normatiu i la llengua de Mequinensa. Amb la finalitat de concretar les tries lingüístiques que fa Moncada, en el treball s’analitzen diversos trets lingüístics (34 trets, en total), per exemple, les formes dels pronoms personals de primera i segona persona del plural (les formes nosaltres / nantres i vosaltres / valtres), el participi del verb ser (estat / sigut i set) i les parelles lèxiques sortir / eixir i semblar / parèixer. Com també es plantegen qüestions controvertides com la consciència d’estil que tenen els autors literaris i el seguiment de la normativa en els fragments dialogats, que podria afectar la versemblança del text i la caracterització dels personatges.