Partint de l'estudi del concepte jurídic de la prestació d'aliments entre parents, tal i com es troba regulat en el dret civil comú i, en especial en el dret català; aquesta monografia entra en l'estudi del concret concepte de la pensió d'aliments a favor dels fills menors. Concepte que defineix com a obligació de dret inherent a la pàtria potestat, més enllà de qualsevol disposició legal. Analitzats ambdós conceptes, es realitza un estudi comparatiu entre la prestació genèrica d'aliments i la prensió d'aliments a favor dels fills menors, de la seva existència i de la seva exigència en les situacions de crisi de parella, situacions en les que aquesta es configura com a un dret de crèdit d'un progenitor respecte de l'altre i genera múltiples situacions de conflicte.

Contràriament a aquest deute/crèdit, i atès que la nova legislació catalana -Llibre II del nou Codi Civil de Catalunya (Llei 25/2010 de 29 de juliol)- recull com a institució preferent, en situacions de ruptura de parella amb fills, la guarda compartida d'ambdòs progenitors dels menors. Davant d'aquesta nova realitat s'ha fet un estudi reflexió, entenent que tal figura retorna la pensió d'aliments al seu estat d'obligació natural quina causa rau en l'exercici de la pàtria potestat, com a un dret/obligació inherent al seu exerecici